divendres, 11 de juny del 2010

oïda.


olfacte.


tacte.


gust.

vista.

dimecres, 2 de juny del 2010

els meus somnis

els meus somnis no son els de cualsevol persona, perquè bàsicament no en tenc gaires sobre el meu futur, ni de què vull ser de gran ni d'on viure, però si el que no vull que canvii.

 la primera, la segona i la tercera foto son el reflex del meu desig de seguir tenint amigues a les cuals estimar i compartir moments amb elles, perque ho son tot.







el segon somni que tenc es treballar d'alguna cosa que estigui relacionada amb els idiomes i que em permati escriure, encara que no tins clar el que m'agradaria ser exactament













el que també m'agradaria ser es alguna cosa relacionada amb el mon de la moda, l'art i el maquillatje perquè son temes que m'interessen bastant.












 I per ultim, el meu somni és continuar sent jo mateixa però madurant cada dia i aprenent coses noves sense perdre la meva esència i el meu caràcter.

dimecres, 17 de març del 2010

la meva forma de ser.

a vegades puc ser una mica freda i distant, i reservar-me els meus sentiments i pensaments de manera que em tanco en mi mateixa i puc posar un mur.




tambe m'agrada molt la moda i tinc bastants parells de sabates.


foto filosòfica: REALMENT POTS COMPRAR-LA?

la gent pensa que amb els diners es pot aconseguir tot. però no pots  comprar els sentiments ni les persones.

dimecres, 24 de febrer del 2010

la meva familia

El meu germà.
El meu germà es una de les persones que més m'estimo. És molt intel·ligent encara que avegades no ho sembli. El meu germà te un aire al meu pare.
 li agrada fer esport. Fa aikido i gimnàsia esportiva. les dues se li donen bé.
també li agrada fer graffits i sticks. És una persona molt reflexiva, sempre pensa les coses abans de fer-les.




El meu pare

el meu pare es fantàstic. És la única persona del món que treu forçes per seguir endavanr d'on els altres no n'hi veuen, s'entesta a seguir i a lluitar fins al final, i mai creu que s'hagi perdut tot. El meu pare és un tros de pa. Però també hi ha coses d'ell que no m'agraden, per exemple que és la persona més tossuda que hi ha en aquest mon, no pot ser res més del que ell diu (si té raó, bé i si no, a vegades, també). El meu pare té dues grans passions: La fotografia. Té una camara reflex i un premi de fotografia de la pau. La xocolata. És un dels menjars estrella, no pot parar de menjar-ne. Però l'adoro.




la meva mare.
ella m'ha ensenyat a saber tractar a les persones i a fer les coses sempre amb un objectiu:"Mai has de fer les coses perquè si." Aquesta és una de les tipiques farses de la meva mare. la meva mare té la mala costum de PARLAR sense parar, no para ni per respirar. Moltes vegades l'odio per els seus actes o simplement perquè és ella, pero també no sabria que fer sense La meva mare.

 la meva àvia.
la meva àvia és molt lluitadora, com el meu pare. És de Barcelona, però els seus pares eren de València. la meva àvia, és com cada dia lluita contra un mur que cau cada vegada més rapid, pero ella segueix. la meva àvia de petita quasi no va poder anar a l'escola perque l'avi Pere (el meu besavi), no hi estava d'acord
Ella va aprendre de disfrutar el menjar i a ser feliç gracies al meu avi.



en aquesta foto hi és la meva àvia. És la de la dreta.
el meu avi.
ara no se com descriure al meu avi, perquè mentres em vaig fent gran, vaig descobrint coses sobre ell que no sabia i que son meravelloses. Una persona molt comunicativa i simpàtica. Deixa anar elegància i sabiduria allà on va. ell va ser professor de pintura en una associació. les seves alumnes deien que si la felicitat tingués nom, es diria com ell. tenia grans dots per l'art i la pintura té mil discs de musica, aquestes dues eren les seves dues grans passions.
té una gran varietat de cuadres pintats i esque allà on anava, sempre s'emportava les seves pintures.
l'estimo i l'estimaré sempre.


i per últim, jo.
jo, la més petita de tots ells, he anat agafant cualitats, defectes, virtuts, dots i manies de totes aquestes persones. em sento orgullosa de ser com soc ja que si soc aixi és gracies a tota la meva familia, per tot el que m'han aportat i ensenyat. Per això no desitjaria ser altra persona en el món.









dimecres, 3 de febrer del 2010

sobre mi.

El meu nom és Caterina. Visc a palma i tenc 14 anys. Els meus pares em posaren aquest nom perque la meva avia nomia Catalina pero a la meva mare no li agradava aquest nom i per això va optar per caterina, que se semblava molt i li agradava més. si el meu pare hagués decidit el meu nom ara em diria Rosa.
Em consider una nina desordenada, simpatica amb caracter, agradable i poc organitzada. M'encanta escolta musica, llegir revistes, la tele i anar de compres. El meu esport perferit és el volei. Però també m'agrada patinar en patins, dibuixar i la fotografia.
 

el meu nom.

el meu nom el va triar la meva mare. El va escollir perquè la meva àvia, es deia Catalina però a ella no li agradava i per això em va pasar Caterina. el meu pare em volia posar Rosa.