El meu germà.
El meu germà es una de les persones que més m'estimo. És molt intel·ligent encara que avegades no ho sembli. El meu germà te un aire al meu pare. li agrada fer esport. Fa aikido i gimnàsia esportiva. les dues se li donen bé.
també li agrada fer graffits i sticks. És una persona molt reflexiva, sempre pensa les coses abans de fer-les.
El meu pare
el meu pare es fantàstic. És la única persona del món que treu forçes per seguir endavanr d'on els altres no n'hi veuen, s'entesta a seguir i a lluitar fins al final, i mai creu que s'hagi perdut tot. El meu pare és un tros de pa. Però també hi ha coses d'ell que no m'agraden, per exemple que és la persona més tossuda que hi ha en aquest mon, no pot ser res més del que ell diu (si té raó, bé i si no, a vegades, també). El meu pare té dues grans passions: La fotografia. Té una camara reflex i un premi de fotografia de la pau. La xocolata. És un dels menjars estrella, no pot parar de menjar-ne. Però l'adoro.
la meva mare.
ella m'ha ensenyat a saber tractar a les persones i a fer les coses sempre amb un objectiu:"Mai has de fer les coses perquè si." Aquesta és una de les tipiques farses de la meva mare. la meva mare té la mala costum de PARLAR sense parar, no para ni per respirar. Moltes vegades l'odio per els seus actes o simplement perquè és ella, pero també no sabria que fer sense La meva mare.
la meva àvia.
la meva àvia és molt lluitadora, com el meu pare. És de Barcelona, però els seus pares eren de València. la meva àvia, és com cada dia lluita contra un mur que cau cada vegada més rapid, pero ella segueix. la meva àvia de petita quasi no va poder anar a l'escola perque l'avi Pere (el meu besavi), no hi estava d'acord.
Ella va aprendre de disfrutar el menjar i a ser feliç gracies al meu avi.
en aquesta foto hi és la meva àvia. És la de la dreta.
el meu avi.
ara no se com descriure al meu avi, perquè mentres em vaig fent gran, vaig descobrint coses sobre ell que no sabia i que son meravelloses. Una persona molt comunicativa i simpàtica. Deixa anar elegància i sabiduria allà on va. ell va ser professor de pintura en una associació. les seves alumnes deien que si la felicitat tingués nom, es diria com ell. tenia grans dots per l'art i la pintura té mil discs de musica, aquestes dues eren les seves dues grans passions.
té una gran varietat de cuadres pintats i esque allà on anava, sempre s'emportava les seves pintures.
l'estimo i l'estimaré sempre.
i per últim, jo.
jo, la més petita de tots ells, he anat agafant cualitats, defectes, virtuts, dots i manies de totes aquestes persones. em sento orgullosa de ser com soc ja que si soc aixi és gracies a tota la meva familia, per tot el que m'han aportat i ensenyat. Per això no desitjaria ser altra persona en el món.
